A Terrassa: un hort comunitari i social per a 22 famílies usuàries de serveis socials

Enllaç: Horts de Ca N'Anglada

Vint-i-dues famílies de Terrassa han trobat en l'hort una via de sortida a les seves dificultats socials. L'ajuntament d'aquest municipi ha posat en marxa un projecte d'hort comunitari al barri de Ca n'Anglada que permet als seus usuaris tornar a tenir una feina, entrar en contacte amb altres persones i adquirir noves habilitats. Els usuaris són gent que estava en contacte amb serveis socials, a l'atur i en situacions complicades. Es tracta d'una experiència pilot que té com a principal objectiu aconseguir que aquestes persones millorin el seu estat d'ànim, recuperin l'autoestima i que això contribueixi a la seva reinserció social total i, en la mesura del possible, al món laboral.

En total són 22 els usuaris que han obtingut una parcel·la a l'hort comunitari de Ca n'Anglada per treballar la terra. Alguns d'ells vénen acompanyats de familiars que els ajuden en les tasques del dia a dia. El projecte neix de la idea dels educadors socials del districte dos del municipi que van creure que oferir una oportunitat de treball comunitari a persones en situacions complicades podia ajudar-los a sortir del forat.

ENLLAÇ: Explicació del projecte

El regidor de Serveis Socials, Antoni Salvadó, explica que es va voler posar en marxa una iniciativa "que anés més enllà de l'assistencialisme" i ha explicat que, malgrat la pressió que tenen actualment els serveis socials, s'han de buscar accions "que ajudin a recuperar l'autoestima, a desenvolupar la seva pròpia autonomia i que impliquin dinàmiques de treball comunitari".

Els horts socials de la Cooperativa Tarpuna

ENLLAÇ: hortsocial.org

Transformem espais en desús en finques agrícoles professionals per donar oportunitats de formació, aprenentatge o lloc de treball a persones en situacions socials vulnerables. Arribem a acords socials amb la propietat de la finca i amb entitats o institucions d'acció social, i produïm de forma agroecològica.

Cada Hort Social és diferent, perquè s'adapta a les necessitats socials que cobreix. Aquest és el nostre repte principal, i per assolir-lo treballem des d'una organització plural, diversa i participativa.

Per això, el nostre objectiu és que la producció vagi destinada fonamentalment a persones sòcies de la cooperativa.

ENLLAÇ: Vídeo explicatiu del projecte

L'Associació Xicòria dinamitza 12 horts socials familiars

Enllaç: xicoria.org

Una dotzena de famílies treballen des de principis de maig als horts socials de Montblanc, destinats al conreu per a l’autoconsum de productes ecològics. És un projecte en què intervenen l’Ajuntament del municipi, Càritas Arxiprestal, la immobiliària ProMontblanc, l’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’Associació Xicòria i Humana Fundación Pueblo para Pueblo. Es tracta d’una prova pilot per a què els usuaris aprenguin les tasques hortícoles, comparteixin tasques comunes i assoleixin un elevat grau d’autogestió per a produir-hi el seu propi menjar.

Xicòria gestiona amb criteris ecològics la finca, cedida durant dos anys per ProMontblanc i situada al costat de l’estació de tren del municipi. L’espai està dividit en 12 parcel·les per a cadascuna de les unitats familiars que han sigut derivades per Càritas i l’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. “Els ensenyem a fer les tasques pròpies de cada temporada i també a fer un compost, planters, com tractar la terra… L’objectiu és que, passat un temps, la finca estigui autogestionada. La cessió de la parcel·la és per dos anys, però ens agradaria que els usuaris estiguessin aquí molt de temps”, explica Sílvia Lobera, de Xicòria.

ENLLAÇ: explicació del projecte a les XII Jornades de la Xarxa de Consum Solidari

Verdallar, una empresa de inserción con vocación ecológica

verdallar.com/

Cuando comenzó la crisis económica desde la Fundación Benallar decidimos que debíamos hacer algo para re-insertar laboralmente a los jóvenes que acogíamos.

Los cursos de agricultura y jardinería, que ya ofrecíamos, y la apuesta por el mundo ecológico y no contaminante nos impulsó crear esta empresa, que se basa en estos tres ejes:

 Productos 100% Ecológicos + Inserción Social + Mobilidad Sostenible

Somos una empresa de inserción laboral, sin ánimo de lucro, creada en el año 2012 por la Fundación Benallar, para atender a los sectores más desfavorecidos de la sociedad y con una visión ecológica de la vida y del trabajo.

Desos Opció Solidària, un projecte de cooperació abans a Nicaragua i ara a Sant Boi de Llobregat

DESOS Opció Solidària (enllaç) treballa per aconseguir un desenvolupament social i econòmicament just, així com ecològicament sostenible a través de diverses actuacions que contribueixin a dignificar i millorar les condicions de vida de les persones.

Després de l’experiència adquirida en els projectes de cooperació a Nicaragua i, amb l’objectiu de contribuir a la millora de la situació social i econòmica del país, aquest any iniciem un projecte d’economia social a Sant Boi de Llobregat. Promovem la producció ecològica al Baix Llobregat a través d’una cooperativa agrícola que treballa per la recuperació mediambiental d’espais degradats del Parc Agrari i per  la formació i inserció sociolaboral de persones en  situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social.

Espigoladors, aprofitant els aliments descartats per donar oportunitats a col·lectius desfavorits

espigoladors.cat/

Espigoladors és una empresa social que lluita contra el malbaratament alimentari empoderant a col•lectius en risc d’exclusió social.

Al 2013 la Mireia va anar a recollir la seva filla a l’escola i la mestra li va explicar que volia sensibilitzar els nens i nenes en la importància de no llençar menjar. “La manera de fer que els nens fossin més conscients d’aquesta realitat era demanant-los si volien un entrepà sencer o només mig, perquè molts acabaven llençant-ne la meitat a les escombraries perquè no se l’acabaven”. Aquest comentari va inspirar el projecte ‘Espigoladors’. Fa uns mesos, aquesta entitat juntament amb altres organitzacions i persones van crear la Plataforma “Aprofitem els Aliments” i el mes de febrer passat van presentar el manifest  “Prou Malbaratar Aliments“. 

Havent visitat diversos menjadors socials, la Mireia va conèixer la Sílvia. “Mare de dos fills i aturada, la Sílvia anava diàriament al menjador social i, per necessitat, era una ‘espigoladora’ d’aliments als contenidors”. La idea de la Mireia Barba va ser crear una empresa que recollís la verdura i fruita que els supermercats o agricultors descartaven “perquè no l’havien venut o perquè no era visualment prou bonica” i empoderar col·lectius en risc. El projecte ‘Espigoladors’ ha estat seleccionat en el programa d’emprenedoria social de La Caixa 2013.

Recollida

Recuperem fruita i verdura que es descarta ja sigui per una devallada de les vendes, per qüestions estètiques, per excedents de producció o perquè la fruita està madura i el consumidor ja no la compra. En cap cas es recull fruita i verdura que no sigui apte pel seu consum.

Donació

Donació d'una part a entitats socials, donant accés a aliments frescos, sans i saludables a persones que no tenen accés.

Tranformació i comercialització

Transformació de fruita i verdura en productes. Melmelades, cremes, sucs i salses de qualitat que es venen al mercat.

Inclusió

En tot aquest procés, tant en la recollida com en la producció participaran persones que pertanyen a col•lectius en risc d'exclusió social fomentant la dignitat de les persones i la generació d'oportunitats des d'una vessant transformadora.

Eco-oportunitats, l'hort social de Mescladís per fomentar l'agroecologia com a forma d'inserció socio-laboral

mescladis.org/


Mescladís es un proyecto social y sin fin de lucro de la Fundació Ciutadania Multicultural. FCM tiene como misión aportar a laacomodación de inmigrantes y ciudadanos nativos mediante iniciativas educativas que promueven la cohesión social e iniciativas económicas que facilitan la inserción social y laboral.

El huerto lo coordina Jacques Breault y participan jóvenes de INTRESS como parte de un trabajo terapéutico. Mescladís se encargará de la distribución y comercialización de las verduras ecológicas y de consolidar del proyecto. El objetivo es facilitar el auto empleo a partir de la puesta en marcha de una red de huertos de agricultura ecológica con productos para la hostelería, promoviendo una vuelta a la tierra. 

En Mescladís entendemos la sostenibilidad como medioambiental, social, económica y emocional y este proyecto es un paso más en esa dirección.

La Fundació Rosa Oriol, de Manresa, ha creat un projecte d'empreneduria en horta ecològica

ENLACE: Fundació Rosa Oriol

Es un espacio de trabajo compartido, encaminado a la creación de una empresa agrícola, en el que un grupo de ocho personas vinculadas a la Plataforma de los alimentos comparten un itinerario de formación teórica y práctica, sobre el terreno, con dos voluntarios que les guían en este camino de emprendimiento social.

Un campesino del barrio del Guix nos cedió unos terrenos de 5.200 m2 y, desde el mes de junio de 2012, se ha comenzado el proceso de formación, en el que ya se pueden ver sus primeros frutos. Este programa cuenta con el apoyo del equipo de la Fundación Alicia y está coordinado por Lluís Puig, un campesino experto en huertos ecológico.

Este espacio está pensado como una herramienta para favorecer la reinserción en el mundo laboral de personas que se han quedado sin trabajo debido a la crisis. Estas personas están motivadas por trabajar en un proyecto sostenible, por promover un consumo responsable, una alimentación saludable y una agricultura ecológica que respeta la tierra que nos da sus frutos.

Los huertos ecológicos de la Fundación son una opción por el territorio y para potenciar los productos de proximidad, lo que se traduce en una economía real al servicio de las personas.

El proyecto incluye la ampliación de los espacio para que cada trabajador tenga una parcela similar a la que actualmente les sirve para aprender. De esta manera, podrán ganarse la vida y contribuir al proyecto de cuidar el Planeta.

Actualmente se buscan nuevos espacios cedidos en la zona del Guix para ir ampliando la capacidad de producción hasta conseguir un trabajo autosostenible.

Se implementan programas de apadrinamientos de los huertos con la posibilidad de poder consumir semanalmente, por un precio determinado, los productos de temporada.

Vuitanta municipis se sumen a la xarxa d'horts socials de la Diputació de Barcelona

ENLLAÇ: Comissió d'Horts de la Diputació de Barcelona (llistat de municipis i enllaços)

L'atur, les necessitats alimentàries i la proliferació de solars buits ha portat una vuitantena de municipis a sumar-se a una xarxa de projectes d'horts socials promoguda per la Diputació de Barcelona. Alguns d'aquests ajuntaments ja ultimen ordenances específiques, en què fan patent la nova aposta de les ciutats pels terrenys agrícoles.

En només un any, la Comissió d'Horts de la Diputació de Barcelona s'ha convertit en la més nombrosa de l'àrea mediambiental, amb un total de 83 pobles i ciutats adherides. La comissió dóna assessorament per reconvertir terrenys agrícoles o fer-ne de nous en espais buits.

Un exemple d'aquest interès creixent el trobem a Sabadell, on l'ajuntament aprovarà a principi d'any una ordenança específica per regular els nous usos dels horts del municipi. Sobre la taula, un projecte d'autoabastiment alimentari. El consistori vallesà vol crear un circuit de 'Quilòmetre Zero' de productes frescos, amb la col·laboració de cooperatives de pagesos. Les entitats socials de Sabadell, però, reclamen que l'ordenança dels horts sigui més ambiciosa.

Fora de la demarcació de Barcelona, un altre cas ens porta a Móra d'Ebre, a la Ribera d'Ebre, on un grup de veïns gestiona horts municipals sense pagar lloguer, a canvi de destinar una part de la collita a Càritas.

ENLLAÇ: Documentació tècnica de la Comissió d'Horts (Guies, manuals, etc.)

Sant Cugat del Vallès crea 9.700 m² d'horts amb finalitats socials

(ENLLAÇ) Noticia Tot Sant Cugat

Una desena de persones sense recursos aprenen a cultivar de manera autosuficient

La proposta vol promoure la inclusió social, afavorir les activitats agràries i fomentar l’autoconsum alimentari, entre d'altres.

El curs té l'objectiu de promoure l’agricultura ecològica i l’alimentació sostenible i ser una eina formativa i d’inclusió adreçada a persones ateses per Serveis Socials

La cooperativa L’Ortiga i els Serveis Socials han portat a terme un curs de formació en horticultura ecològica i autosuficiència adreçat a 13 persones en risc d’exclusió social. El curs té un doble objectiu, per una banda, el de promoure l’agricultura ecològica i l’alimentació sostenible i, per l’altra, el de ser una eina formativa i d’inclusió adreçada a persones ateses pels Serveis Socials municipals i s'ha fet en l'hort de l'entitat, que té una superfície de 9.688 m².

El curs de formació, dividit en sessions teòriques i pràctiques, ha estat organitzat en tres apartats: formació tècnica, pràctiques agrícoles i sessions d’assessorament en els horts d’autoconsum. A través del curs els usuaris adquireixen un aprenentatge pràctic, amb nocions de maquinària, electricitat i aprofitament alimentari.

2015: Año internacional de los suelos - "Suelos Sanos para una Vida Sana"

ENLACE: FAO, 2015, año de los Suelos

La 68ª sesión de la Asamblea General de la ONU declara 2015 Año Internacional de los Suelos (A/RES/68/232).

La Organización de la Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura es la encargada de implementar el AIS 2015 en el marco de la Alianza Mundial por el Suelo y en colaboración con los gobiernos y la secretaría de la Convención de las Naciones Unidas de Lucha contra la Desertificación.

El AIS 2015 tiene como objetivo aumentar la concienciación y la comprensión de la importancia del suelo para la seguridad alimentaria y las funciones ecosistémicas esenciales.

Los objetivos específicos del Año Internacional de los Suelos 2015 son los siguientes:

• Conseguir la plena concienciación de la sociedad civil y los responsables de la toma de decisiones sobre la profunda importancia del suelo para la vida humana;
• Educar al público sobre el papel crucial que desempeña el suelo en la seguridad alimentaria, la adaptación y la mitigación del cambio climático, los servicios ecosistémicos esenciales, la mitigación de la pobreza y el desarrollo sostenible;
• Apoyar políticas y acciones eficaces para el manejo sostenible y la protección de los recursos del suelo;
• Promover inversiones en actividades de manejo sostenible de la tierra para desarrollar y mantener suelos saludables para los diferentes usuarios de la tierra y grupos de población;
• Fortalecer iniciativas en relación con el proceso de los Objetivos de Desarrollo Sostenible y la agenda post-2015;
• Promover una mejora rápida de la capacidad para la recopilación de información sobre el suelo y la supervisión a todos los niveles (mundial, regional y nacional).

"Crear ciudades más verdes" - Programa de la FAO para crear agricultura urbana y un cambio social en América Latina y Caribe

El Programa de la FAO para la horticultura urbana y periurbana (Enlace) adopta un enfoque de cinco puntos para el desarrollo sostenible de este sector:

1. Asegurar el compromiso político e institucional: 

El primer paso imprescindible hacia la gestión sostenible de la horticultura urbana y periurbana es el reconocimiento oficial de su función positiva en el desarrollo urbano, y especialmente en la nutrición y los medios de subsistencia de la población urbana pobre.

2. Asegurar las tierras y el agua para la horticultura.

3. Garantizar la calidad de los productos y proteger a la vez el medio ambiente.

4. Lograr la participación de todas las partes interesadas del sector de la HUP.

5. Obtener nuevos mercados para la fruta y las hortalizas.

ENLACE: Manual de consulta del productor urbano

ENLACE: Programa "Crear Ciudades más verdes" de la FAO en América Latina y Caribe

El programa "Crear Ciudades más verdes" se desarrolla un muchas ciudades de los diferentes paises que componen América Latina y el Caribe. Por ejemplo: La Habana, Ciudad de México, Tegucigualpa, Antigua y Barbuda, Managua, Quito, Lima, El Alto, Belo Horizonte y Rosario. Sobre la evolución del programa en estas ciudades se ha realizado un informe de la FAO en 2014.

El programa se basa en los siguientes ejes:

- Urbanismo: El reto: desviar la urbanización de su rumbo actual, insostenible, hacia ciudades más verdes que ofrezcan opciones, oportunidades y esperanza.

- Seguridad alimentaria y nutrición: Cultivar fruta y hortalizas en las ciudades y sus alrededores incrementa el suministro de productos frescos y nutritivos y mejora el acceso económico de los grupos urbanos pobres a los alimentos.

- Medios de subsistencia sostenibles: La horticultura urbana y periurbana proporciona medios de subsistencia con capacidad de recuperación cuando hay crisis económicas y escaladas de los precios de los alimentos, y contribuye al desarrollo económico de las ciudades.

- Medio ambiente sano y limpio: Asociar la gestión de desechos a la horticultura ayuda a mantener limpio el medio ambiente urbano, a reducir los peligros para la salud e impulsar la producción de alimentos frescos.

- Buena gobernanza: Crear un sector sostenible de HUP ofrece un laboratorio de enfoques innovadores para el desarrollo urbano, y ejemplos de buena gobernanza en acción.

- Comunidades sanas: Los huertos de fruta y de hortalizas proporcionan a los grupos excluidos alimentos, ingresos, un objetivo para una actividad conjunta y un canal constructivo a la vitalidad juvenil.

ENLACE: Ejemplos de proyectos del Programa

Pro Huerta, 25 años de fomento de la soberania alimentaria en Argentina

ENLACE: Pro huerta, Ministerio de Desarrollo Social de Argentina

ENLACE: Biblioteca on-line sobre agroecologia muy completa

Pro-huerta es un programa pionero y exitoso para promover la seguridad alimentaria que se dirige a la población en situación de pobreza estructural y vulnerable. El Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (INTA), organismo dependiente del Ministerio de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentos de la República Argentina, ha creado este programa que se lleva a cabo desde 1990 hasta la actualidad. Su fin es que las familias y comunidades logren generar sus alimentos frescos en huertas y granjas. Pro-huerta tiene un alcance de 3,5 millones de personas en América Latina y ha promovido la realización de más de 600.000 huertas familiares.

Promueve una alimentación diaria con frutas y verduras frescas, y otros productos de granjas, y además ayuda a conservar y procesar domésticamente alimentos. Por otra parte estimula las redes de trueque y microemprendimientos.

Según datos aportados por el INTA, en 2010 Pro-Huerta cuenta con 19.000 promotores o agentes multiplicadores, que acompañan la labor de alrededor de 700 técnicos intervinientes. Esta red de vinculación comprende más de 9600 instituciones, escuelas y entidades (municipales, provinciales y nacionales). De las 630.000 huertas familias asistidas y de las 148.000 granjas, el 33% correspone a áreas rurales, el 40% a áreas urbanas y el 27% a grandes ciudades".¹

Destinado a la autoproducción de alimentos con bases agroecológicas, su objetivo central es mejorar la soberanía alimentaria, favorecer la participación y organización de sectores vulnerables de la población y propiciar la comercialización de excedentes.

Con 25 años de desarrollo, el Pro Huerta trabaja en la capacitación y asistencia técnica de familias, entidades y organizaciones de la comunidad, brindando insumos tales como semillas, frutales, animales de granja y herramientas.

Junto a la puesta en marcha de huertas familiares, comunitarias y escolares, este programa capacita a promotores voluntarios de la comunidad; genera, adapta y aplica tecnologías apropiadas; asiste técnicamente en los procesos de producción de excedentes en ferias de economía social agroecológicas y en la adquisición de capacidades para asumir emprendimientos productivos.

ENLACE: Cooperación internacional de Pro Huerta